EL CORREDOR DEL LABERINT-Laura Maseda

VALORACIÓ PERSONAL D’UNA NOVEL·LA: EL CORREDOR DEL LABERINT

Després d’haver gaudit de la lectura de El Corredor del Laberint, el primer llibre que forma part de la sèrie El Corredor del Laberint de James Dashner, l’he pogut valorar com a tal.

ARGUMENT DE L’OBRA

En Thomas (qui realment s’anomena Stephen) és un jove que l’únic que recorda és el seu nom (encara que aquest sigui totalment fals). De sobte, les portes d’un ascensor desconegut pel protagonista d’aquesta història s’obren i de seguida s’adona que no és l’únic que es troba en aquest lloc, sinó que l’acompanyen uns altres nois que també han perdut la memòria i que no el reben a la Clariana, una mena de campament situat al mig d’un enorme laberint, amb gaire gràcia.

Tots aquests nois no recorden ni d’on venen ni com han acabat en aquest lloc tan remot, de fet, l’únic que saben és que, cada matí, les portes del Laberint s’obren i han d’intentar arriscar-ho tot per sortir d’allí d’una vegada per totes. Tots ells saben que si no ho esbrinen, no sortiran mai d’aquella “presó”. Així doncs, aquests joves s’organitzen en una espècie de societat per tal d’acomplir el seu gran objectiu: sortir d’allí.

El protagonista té un càrrec poc important i és un “novell” en aquest nou “món”. Malgrat això, en Thomas vol aconseguir arribar a ser Corredor perquè sent una gran necessitat per resoldre l’enorme trencaclosques que té al seu davant. Tot i així, l’arribada de la primera noia, la Teresa, un dia després que arribi el jove, és desconcertant per tots i desencadenarà un fet terrible: el Final. La rutina a la qual els Creadors els havien acostumat es trenca, el cel i el Sol s’apaguen, se’ls acaben les provisions i les portes del Laberint no es tanquen durant la nit. Tot plegat permet que els laceradors, uns monstres que tenen mig cos de màquina i l’altra meitat d’animal, que viuen dins del Laberint, es passegin com si res per la Clariana.

Així doncs, hi ha poc temps i molta feina per fer, un laberint pràcticament impossible de resoldre i uns enemics mortals. En Thomas, a poc a poc, anirà ascendint de càrrec fins arribar a ser un Corredor. Ara bé, per aconseguir sortir d’aquella presó que els turmenta, molts amics hauran de morir i, el pitjor de tot, els personatges principals es quedaran atònits quan descobreixin que tot ha estat un experiment per poder escollir aquells destinats a salvar el món, que lentament està morint a causa d’un virus terrible.

Segons la meva opinió, aquest llibre és fantàstic i m’ha enganxat en tot moment, de manera que no he pogut parar de llegir-lo a causa de la intriga que m’ha proporcionat. Tot i que vaig veure la pel·lícula abans de llegir-la, la novel·la no m’ha decebut en cap sentit, més aviat al contrari. En conclusió, recomano aquest llibre a tot adolescent o jove que li agradi la ciència-ficció o bé que gaudeixi llegint ja que aquesta lectura m’ha fascinat.

Laura Maseda