Ressenya
cultural
Aquest estiu els meus
tiets em van proposar fer de cangur de les meves dues cosines i de dos amics
d’elles. Vaig decidir acceptar aquest repte. Havien de ser tan sols 5 dies,
però era conscient que fer-me càrrec de 4 nens no seria gens fàcil. Una gran
responsabilitat que emprenia amb només 16 anys.
Si més no, volia
intentar fer-ho el millor possible i vaig començar a planificar un horari ple d’activitats.
No volia enfocar la diversió només amb jocs i guerres d’aigua; per això, vaig
decidir portar-los al museu Egipci de Barcelona per poder-los impregnar de
cultura i veure’ls beure d’ella. Un d’ells va resultar ser un apassionat de les
mòmies, i com que ma germana és una apassionada del món egipci, vaig decidir
que ens acompanyaria en aquesta gran aventura.
Els vaig començar a
explicar la història del Museu Egipci perquè anessin ben documentats. Més o
menys, això és el que els vaig dir:
“El Museu Egipci de
Barcelona se situa al carrer València. El seu naixement i recorregut està
lligat a la figura del senyor Jordi Clos Llombart. Actualment consta de tres
sales. La primera va ser exposada per Clos el 1992 de 70 peces d’Arqueologia
egípcia convertint-se en la primera exposició d’art egipci de la ciutat. En
veure que la cultura faraònica despertava un cert interès, va decidir crear la
Fundació Arqueològica Clos, que és la fundació del Museu Egipci el qual en
aquells moments estava situat a Rambla de Catalunya. De manera que es va
convertir en el primer museu monogràfic de temàtica faraònica i s’exposaven 300
obres fonamentalment del món funerari i de les creences religioses”.
En aquest moment vaig
veure la seva cara de saturació, potser els estava donant massa informació en
tan sols uns minuts. Però vaig seguir parlant. Els vaig dir que amb la
col·laboració de Griffith Institute de la Universitat d’Oxford l’any 1994 es va
crear l’exposició de Tutankhamon, la qual va tenir un èxit apassionant. En
arribar a aquest punt, ma germana va somriure. Sí, li encanta el món Egipci.
Vaig seguir parlant. Aquell mateix any van organitzar expedicions culturals i
l’aparició de visites guiades i tallers per a escoles, amb la intenció de
transmetre als més petits la passió per l’antic Egipte, com intento fer jo ara amb
vosaltres.
L’increment de la col·lecció
va ser tan aclaparadora que l’espai es va quedar petit, de manera que van
decidir traslladar-se al carrer València i augmentar tant els espais expositius
com el nombre de peces en l’exposició. Aquest recorregut va arribar a cobrir
les facetes més rellevants de la civilització egípcia, fent de manera temporal
exposicions i augmentant el nombre i la varietat de propostes culturals. Un cop
acabada l’explicació ens vam dirigir a Museu.
L’experiència va
resultar ser gratificant. Anaven pel museu sabent de què parlaven gràcies a la
meva explicació prèvia. Tots van quedar impactats en veure la varietat de coses
que hi havia al museu. I quan vam haver de marxar un d’ells va dir: “ja s’ha acabat?
Jo volia veure més coses!”. Com bé us podeu imaginar, no vaig poder evitar
treure un somriure. Havia aconseguit fer-los entrar en el món de la cultura.
Així que ja sabeu, si mai heu de cuidar nens, sense pensar-vos-ho dos cops,
porteu-los a gaudir de la cultura. Val molt la pena.
Lia Viñas
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada